Tot va començar a la fira Nomàda Market, celebrada els dies 1, 2 i 3 d'abril a Madrid. Per casualitat Lucía es va topar amb Mimètik i nosaltres amb ella al intentar vendre-li el nostre vestit més emblemàtic, el Pitó.

El enamorament va ser mutu, Lucía va quedar encantada amb la nova adquisició i nosaltres amb ella. Havíem trobat la millor ambaixadora que mai haguéssim imaginat. Una dóna intel·ligent, compromesa socialment i que no es deixa influenciar per modes passatgeres. Encaixa a la perfecció amb el públic al que es dirigeix Mimètik.

No la podíem deixar escapar! Vam intercanviar Facebooks i mails i des-de llavors vam mantindre una relació esporàdica però continua de mails, fins que un mes abans del gran dia vam rebre un trucada de la escriptora demanant-nos per un vestit de núvia Express. Nosaltres, les noies de Mimètik, que som molt dinàmiques i d'un drap et fem un vestit de seguida li vam enviar unes propostes molt actuals. Doncs, la setmana anterior havíem estat a la Bridal fashion week i estàvem a la última en tendències per a la núvia.

 Pensàvem que amb una dona com ella, amb tan de caràcter i amb uns gustos tan definits ens costaria arribar a una proposta peró per sorpresa nostra, es va mostrar molt receptiva al nostre assessorament i de seguia vam arribar a un acord.

Aquest es el vestit que va escollir la escriptora, un elegant i senzill crep satinat en color champagne.

El dissabte 4 de Juny a les 15h de la tarda Mimètik bcn arribava a Blanes, mes nerviosos que mai per vestir de núvia a la escriptora que fa anys hagués jurat que no es casaria mai.

La cerimònia va tindre lloc a les 17h de la tarda a Blanes, intima i discreta, a la antiga iglesia rehabilitada dels pedrets, no va ser una cerimònia religiosa tal i com van voler els contraents, però si molt emotiva. Família i amics varen llegir una recopilació de les cartes que la escriptora havia escrit al seu marit quan encara no ho era.

Josep Rocafort, el contraent, es periodista i català, discret i educat. Segons Lucía, es casa amb el seu millor amic, com deia a la columna que escriu setmanalment a ADN i que ahir li dedicava.

La festa va ser informal i molt entretinguda, no va faltar la beguda ni els canapès fets per la mateixa Lucía, que amb els nervis "del bodorrio" es va passar la nit de la vesper del dissabte sense dormir! La musica no va parar de sonar amb ULTRAPLAYBACK  en directe fins entrada la matinada. Tot va transcorre segons s'havia previst, només va faltar,  a petició del temps que no va acompanyar, el bany colectiu + brindis a la platja.

Dress Code, destacava el verd per sobre de qualsevol formalitat casamentera, que a petició dels nuvis va ser el color oficial de la cerimònia. Va ser la mateixa Lucía qui es va encarregar personalment que tothom portes un complement en color verd, fins i tot el pastís era temi't de verd!